Arrenca un nou curs polític a les institucions europees. Dilluns els carrers de Brussel·les s’omplien altre cop de bicicletes amb remolcs per portar els nens a l’escola. Mentrestant, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, des d’Eslovènia, interrompia la tertúlia postvacacional a Berlaymont tot anunciant una reforma del mercat elèctric a Europa. I és que l’agenda política ve carregada d’urgències.
Una d’elles és la inflació i el preu disparat de l’energia. D’aquí la proposta desesperada de la Comissió Europea que hauran d’avaluar el proper nou de setembre els Ministres d’energia de la Unió Europea en una sessió extraordinària. Sobre la taula hi haurà diverses mesures d’urgència: entre elles “l’excepció ibèrica” que va permetre a Espanya i Portugal limitar el preu del gas per la generació d’electricitat; o la creació d’un marc europeu per recuperar els beneficis extraordinaris que han fet les empreses energètiques amb la crisi.
Una altra urgència és la climàtica. Enrere deixem un estiu a on l’impacte del canvi climàtic s’ha fet més evident que mai. Augment inèdit de les temperatures, onades de calor, incendis gravíssims a diferents indrets d’Europa, pedregades mortals a Catalunya, inundacions devastadores al Pakistan, etc. Tot això ha passat després que el passat mes de juliol el Parlament Europeu adoptés un paquet amb dotze mesures legislatives (“Fit for 55”) que han de permetre que Europa sigui un continent neutre en emissions de CO₂ el 2050. Doncs bé, seguint el procés de presa de decisions en el si de la Unió Europea, ara caldrà que el Parlament Europeu defensi aquest acord davant els caps d’Estat i de govern de la UE. Mantindran les capitals les mínimes ambicions climàtiques aprovades per l’Eurocambra?
Finalment, l’amenaça a les llibertats i l’estat de dret tornarà a estar entre les preocupacions dels legisladors europeus. Mentre miren de reüll els bons resultats a les enquestes de Giorgia Meloni, candidata del partit neofeixista “Fratelli d’Italia” a les eleccions italianes del 25 de setembre; el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, feia aquest estiu discursos obertament racistes, i a Grècia es destapava un escàndol d’espionatge al cap de l’oposició i eurodiputat del Pasok, Nikos Androulakis. Una pràctica ja estesa a Polònia i Espanya, que aquesta tardor el Comitè d’investigació sobre Pegasus al Parlament Europeu tractarà.