Es fa difícil entendre a algú si diverses persones parlen a la vegada, i encara més, si aquestes es contradiuen entre si. Això és què li passa a la Unió Europea, sobretot en política exterior. En tan sols una setmana després de l’atac de Hamas a Israel, els líders de la Unió Europea han passat d’anunciar la suspensió dels fons destinats a Palestina a triplicar-ne l’aportació.
El conjunt de missatges contradictoris l’iniciava el Comissari hongarès de Veïnatge i Ampliació, Olivér Várhelyi, l’endemà de l’atac de Hamas anunciant que la Comissió Europea suspendria immediatament els 691 milions d’euros d’ajuda a l’Autoritat Nacional Palestina (ANP). Unes hores després l’eslovè Janez Lenarčič, Comissari Europeu responsable d’Ajuda Humanitària, el contradeia dient que l’ajuda als Palestins es mantindria el temps que fos necessària. Amb totes aquestes, els serveis de premsa de la Comissió Europea publicaven una nota anunciant la revisió de tots els fons destinats a l’ANP, tret dels destinats a ajuda humanitària.
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, expressava el suport inequívoc d’Europa a l’estat d’Israel i el seu dret a defensar-se, mentre que l’Alt Representant de política exterior, Josep Borrell, ho matisava recordant que aquest dret s’havia d’exercir sempre d’acord amb el dret internacional. Mentrestant, la presidenta del Parlament Europeu, la maltesa del Partit Popular Europeu, Roberta Metsola, s’afanyava a convocar un acte solemne en record a les víctimes de l’atac de Hamas. Aquesta precoç gesticulació política i el tancament de files amb l’Estat d’Israel, a la que cal afegir-li un viatge llampec de les dues líders a Tel-Aviv, ha generat molt malestar a Brussel·les i a les capitals europees.
I amb raó, perquè el què s’espera dels càrrecs més alts europeus és que representin la posició de la UE inclosa la dels 27 estats membres, i el posicionament de Von der Leyen i Metsola no només era lluny d’això, sinó que obviava l’obligació d’Israel de respectar el dret humanitari internacional. El mateix diumenge al vespre els ministres d’exteriors de la UE ho remarcaven en un comunicat conjunt, en el qual també destacaven la importància de l’ajuda humanitària i el seu compromís en la solució dels dos estats per mantenir la pau a la regió.
Més enllà del complex equilibri polític de la Unió Europea, per comprendre aquesta situació cal afegir-hi la dimensió electoral. El pròxim 9 de juny se celebraran eleccions europees i la cursa per designar els denominats “top jobs” ja ha començat. Von der Leyen i Metsola aspiren a revalidar el càrrec i per aquest motiu necessiten ser altament visibles i proactives, a risc inclòs de trencar la fràgil unitat europea. L’oposició de Manfred Weber, líder del Partit Popular Europeu, al Pacte Verd Europeu liderat per Von der Leyen també s’ha de llegir en aquesta lògica electoral.
Dit això, aquesta falta de coherència i la disparitat de missatges no només afebleix la posició europea, convertint-la en una verdadera cacofonia per la resta del món, sinó que perjudica la ja tocada credibilitat d’Europa com a actor internacional. Esdeveniments així, sumats a fracassos recents com l’intent de mediació del president del Consell, Charles Michel, entre Armènia i Azerbaitjan, haurien de preocupar-nos.