Des del 24 de febrer de l’any 2022, tots els ulls estan posats en la guerra que es va iniciar entre Rússia i Ucraïna arran de la invasió duta a terme per l’exercit rus. Però darrere d’aquest escenari hi ha molts altres moviments geopolítics que passen desapercebuts i que, si bé no es tracten de guerres tradicionals com la que està patint Ucraïna, sí tenen un component bèl·lic. I si us dic que podem estar a les portes d’una guerra, almenys comercial, entre els Estats Units i la unió Europea?
Es tracta d’una guerra sense armes, sí, però que pot tenir greus conseqüències en l’actual ordre mundial i en l’actual model de comerç internacional imposat pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. L’actual president americà, Joe Biden, tot i presentar-se com a oposició de l’anterior mandatari, Donald Trump, ha sigut continuador de les seves polítiques comercials proteccionistes. Ha seguit el camí que va marcar el ‘Make America Great Again’ amb una sèrie de polítiques que prioritzen les empreses i el consum intern. Un fet, doncs, que perjudica directament a les empreses europees que estiguin comerciant amb els Estats Units.
La situació es va agreujar amb l’aprovació de la ‘Llei de Reducció de la Inflació’ de Biden del mes d’agost del 2022. Es tracta d’un gran pla que contempla inversions per valor de 400.000 milions de dòlars en energies renovables durant els propers 10 anys. Fins aquí tot sembla correcte. Tot molt verd. El problema és que la llei contempla una sèrie de subsidis que discriminen a les empreses que no siguin americanes, un fet que ha encès les alarmes als socis comercials dels Estats Units. Sobretot, a la Unió Europea.
No és nou que els estats Units despleguin aquest tipus de subsidis per promocionar el comerç interior en detriment d’empreses estrangeres. Ho hem vist amb la ‘Llei dels Xips’, quan el departament nord-americà de Comerç va anunciar una ordre que impedia a companyies o individus xinesos accedir a microxips o components fabricats als Estats Units, sota amenaça d’inclusió a la llista de sancions per a les empreses estrangeres que no compleixin amb la mesura. Davant d’aquestes mesures, el mateix govern xinès ja va alertar que la llei dels semiconductors “amenaçava greument les cadenes industrials globals” i el “desenvolupament pacífic global” i per aquest motiu va interposar una demanda a l’Organització Mundial del Comerç.
El cas, però, és que en el cas de la ‘Llei de Reducció de la Inflació’, a més, Biden ha afegit una clàusula titulada ‘Buy American’ amb la qual els compradors es podran beneficiar de deduccions fiscals només si els productes estan fabricats als Estats Units. Amb una legislació d’aquest tipus, la UE es pot veure molt perjudicada. Les empreses europees de renovables són menys competitives al mercat nordamericà i, per tant, tenen molts incentius per traslladar-se als Estats Units si volen comptar amb igualtat de condicions.
De fet, ja han començat a haver alguns moviments motivats per l’augment del preu de l’energia a Europa i les noves legislacions als Estats Units. El fabricant d’automòbils alemany Volkswagen ha anunciat que ampliaran els negocis als Estats Units; Tesla suspèn els seus plans de produir bateries a Alemanya; el gegant químic alemany BASF, un dels compradors de gas natural més grans d’Europa, ha retallat la producció a les seves plantes de Bèlgica i Alemanya; i ArcelorMittal, el gegant siderúrgic amb seu a Luxemburg, ha decidit retallar la producció en dues plantes alemanyes mentre que amplia la seva activitat a la planta de Texas. Aquests són, només, alguns exemples.
Un èxode d’empreses europees als Estats Units podria fer dinamitar de forma estrepitosa el Pacte Verd Europeu amb el qual la Comissió Europea pretén convertir la UE en una economia neta de gasos hivernacle l’any 2050. Aquest ambiciós repte inclou el fet de fer de la UE un territori idoni per a les inversions de les empreses del sector de les renovables i de l’economia verda. Però l’estratègia americana, com hem vist, podria esdevenir una gran pedra a la sabata per als objectius europeus.
Per això, la resposta europea no s’ha fet esperar. El passat 1 de febrer, la Comissió Europea va presentar el seu ‘Pla Industrial del Pacte Verd’ amb la intenció d’incrementar el finançament en el sector i fer més atractiu el mercat verd europeu. I, per la seva banda, el Parlament Europeu va aprovar una resolució en la qual exigia impulsar la força de fabricació de la Unió Europea en tecnologies verdes i reubicar la indústria d’aquest sector a Europa.
Sembla que els temps del lliure comerç estan quedant enrere i cada potència internacional impulsarà polítiques proteccionistes per tal d’incentivar el comerç interior. El capitalisme entra en un nou paradigma en el qual la guerra comercial està servida.